per_què
un ¿poema?
paula valls
“una meravellosa mentida”
Xavier Boada fa balanç de 'El Papa', l’última producció pròpia del Teatre Akadèmia on interpreta al futur Papa Francesc
“van venir els enginyers a dir-nos que ens cardarien la teulada”
El pantà de Sau està al 18% de la seva capacitat i, ara, es pot passejar per les terres que havien estat habitades i que en guarden la memòria
no cediu al sacrifici
El món de la moda és circular i reinventa tendències d’anys enrere per portar-les de nou a les passarel·les. Aquesta temporada tornen els foscos anys 90 i 2000, època que contrasta amb la revolució acolorida que just abans s’havia donat als vuitanta. Es van substituir els cossos
fes alguna cosa
És dissabte, fa sol i Barcelona està calmada. L’inici del cap de setmana sempre és tranquil, hi ha turistes divagant pel centre de la ciutat però sembla que ells també s’han adaptat al ritme dels que vivim aquí. Agafar al metro i baixar a Plaça Universitat no suposa
per què escrivim?
Mohamed Mbougar Sarr (1990) va néixer a Dakar, va créixer a Diourbel i, més endavant, es traslladà a París per estudiar a l’École des hautes études en sciences sociales. S’inicia a l’escriptura amb poemes a l’escola, però no és fins als setze anys que s’ho
el fanalet de McCullers
Carson McCullers és una d'aquelles autores que ha hagut d'esperar-se perquè pogués llegir-la. Molts m'heu parlat d'ella, però les novetats editorials han anat passant per davant amb el ridícul argument de "ja tindràs temps dels clàssics". Si vosaltres també esteu retardant endinsar-vos-hi, us recomano que deixeu el que estigueu fent
com ser normal
-Mama, creus que si em fico dins d'una llibreria arribaré a ser normal?
Cada dia la mateixa pregunta.
Els companys de classe ja feia temps que havien après a llegir i, ara, en perfeccionaven les seves habilitats. A ella sempre li havia costat un munt i no havia aconseguit encara
guapa
Portava el fred enganxat a la pell encara que havia intentat apartar-lo maltractant-se les mans al cutre-calefactor de casa. S’havia calçat uns mitjons gruixuts i, decidida, havia sortit a trobar-se. Recordava haver-se refugiat fort entre les pàgines dels llibres i, ara, els cercava desesperadament. Tenien el poder de fer-la
'acude por crisis de angustia'
Se m’havien paralitzat tots els músculs del cos i havia desaprès el llenguatge. Les llàgrimes, descontrolades, baixaven galtes avall i s’ajuntaven amb un líquid fastigós que supurava de la cavitat nasal. La imatge era molt desagradable i no em naixia ni l’impuls de poder-la mitigar. Ajuntava braços