medusa

el mar de Formentera

Ens hem plantat a primera hora davant del mar. He agafat les aletes i ulleres i he nadat tan lluny com he pogut. Els vaixells i la sorra m’empresonaven però quan aixecava la vista, el blau escapava fins l’infinit. Jo volia seguir-lo. Sempre escapo d’alguna cosa i mai acabo d’arribar enlloc. Volia passar-me el dia a l’aigua provant d’esquivar la flota. Partir. M’ha picat una medusa i m’ha clavat a la tovallola. És quan intento escapar que sóc castigada.