per què escrivim?
Mohamed Mbougar Sarr (1990) va néixer a Dakar, va créixer a Diourbel i, més endavant, es traslladà a París per estudiar a l’École des hautes études en sciences sociales. S’inicia a l’escriptura amb poemes a l’escola, però no és fins als setze anys que s’ho pren seriosament. La seva primera novel·la, Terre ceinte (2014), va captivar l’atenció de la premsa, la crítica i alguns premis. La seva segona obra, Silence du choeur (2017) també li donà nombrosos guardons, entre ells, el premi mundial de literatura del festival Étonnants Voyageurs (Saint-Malo, 2018). Mbougar ha publicat un total de quatre obres abans de La plus secrète mémoire des hommes (2021), que ha estat premiada amb el Goncourt 2021 l’ha catapultat a escala mundial.
La memòria més secreta dels homes (Més Llibres) està protagonitzada per Diégane Latyr, un jove escriptor d’origen senegalès que el 2018 descobreix un llibre llegendari a París: El laberint de l’inhumà. L’obra, publicada el 1938 i firmada per T.C. Elimane, va despertar tant escàndol que va causar la desaparició del seu autor. La novel·la i la figura d’Elimane captiven a Diégane fins al punt d’embarcar-lo en la seva recerca per diferents continents. Elimane s’inspira en un escriptor real, Yambo Ouloguem, que després de guanyar el premi Renaudot al 1968 amb Le devoir de violence, va ser acusat de plagi i va desaparèixer.
Narrada per Diégane Latyr, l’obra revisa algunes tragèdies de la història com l’holocaust i planteja el conflicte d’identitat d’un poble que va ser colonitzat. Tot i la cruesa d’alguns esdeveniments i la profunditat dels dilemes del protagonista, també hi ha espai per l’humor i la crítica. Escrita amb una prosa addictiva i accelerada, l’obra intercala testimonis, relats, tradició i dietaris. El present i el passat també dansen per donar píndoles que, de mica en mica, construeixen una radiografia total dels fets. La distribució desordenada dels esdeveniments i la barreja de personatges dificulten obtenir una clara línia temporal. La intensitat d’algunes reflexions, combinada amb l’accelerat ritme narratiu, demanen una segona lectura per poder-les gaudir plenament.
La memòria més secreta dels homes és un homenatge a la literatura i la tradició: tot i que aquesta està escrita originalment en francès, introdueix expressions en serere (llengua parlada a Gàmbia i Senegal) que no necessiten traducció per ser compreses. Es planteja la recerca de l’autenticitat, es qüestiona el plagi i indaga en la relació que té l’autor amb la seva obra. És la recerca constant del naixement de l’escriptura i el per què escrivim.
