Latest — 20 maig 2024 02. Tres llums 🎧 Parlem d'un llibre que hem trobat especialment bonic. I sĂ, nomĂ©s parlem d'un llibre. Però en parlem molt.
01. Quotidianitat petita 🎧 Ara sĂ. DesprĂ©s d’un primer episodi pilot que vam batejar com a La prova, arriba el primer episodi d’aquest viatge literari amb Quotidianitat petita. Els llibres escollits sĂłn menuts i no tracten grans gestes. Això, però, no vol dir que el que contenen sigui irrellevant o deixi indiferent.
com ser normal — Mama, creus que si em fico dins d'una llibreria arribaré a ser normal? Cada dia la mateixa pregunta. Els companys de classe ja feia temps que havien après a llegir i, ara, en perfeccionaven les habilitats. A ella sempre li havia costat un munt i no havia aconseguit
00. La Prova 🎧 Primer capĂtol de Refugi B612 i ediciĂł especial dedicada a aquest Sant Jordi. Aterrem amb dues recomanacions literĂ ries: Claus i Lucas, d'Agota Kristof, i Cuarteles de invierno, d'Osvaldo Soriano. Dos autors que, obligats a exiliar-se pel conflicte, han hagut d'escriure lluny del seu paĂs
hola! 🚀 No sabem com presentar-nos ni sabem com fer un pòdcast. El que sà que sabem és que ens venia de gust fer-ne un i ho hem fet. Som en Santi Paci i la Paula Valls, dos amants de la lectura que no han pogut estar-se d’anar un pas més
no cediu al sacrifici El món de la moda és circular i reinventa tendències d’anys enrere per portar-les de nou a les passarel·les. Aquesta temporada tornen els foscos anys 90 i 2000, època que contrasta amb la revolució acolorida que just abans s’havia donat als vuitanta. Es van substituir els cossos
el fanalet de McCullers Carson McCullers Ă©s una d'aquelles autores que ha hagut d'esperar-se perquè poguĂ©s llegir-la. Molts m'heu parlat d'ella, però les novetats editorials han anat passant per davant amb el ridĂcul argument de "ja tindrĂ s temps dels clĂ ssics". Si vosaltres tambĂ© esteu
'acude por crisis de angustia' Se m’havien paralitzat tots els mĂşsculs del cos i havia desaprès el llenguatge. Les llĂ grimes, descontrolades, baixaven galtes avall i s’ajuntaven amb un lĂquid fastigĂłs que supurava de la cavitat nasal. La imatge era molt desagradable i no em naixia ni l’impuls de poder-la mitigar. Ajuntava braços
per què escric Encara dubto de com dirigir-me a vosaltres. M'agrada escriure, m'agrada molt. Estic descobrint la meva necessitat de drenar-me a paraules i això alimenta les ganes de voler-ne aprendre més. Ho faig tan bé com puc, intentant traduir el batibull de pensaments que m'envaeixen i
gairebé la mateixa persona L’edat és indiferent: la mirada és la mateixa o, si més no, molt similar La tieta sempre ha estat la tieta: la meva mateixa sang, cognom i mare. No sempre ha viscut sota el mateix sostre, però jo sempre l’he anat a veure en el mateix carrer. Sempre