retrats

No estem soles. Fa just un any ens vam atrevir a batejar el fantasma que conviu amb nosaltres. Ens comuniquem a través de pampallugues amb el llum de campana de sobre la taula de la cuina. Es queixa quan no li agrada el tema de conversa i podem interpretar què

Ens hem plantat a primera hora davant del mar. He agafat les aletes i ulleres i he nadat tan lluny com he pogut. Els vaixells i la sorra m’empresonaven però quan aixecava la vista, el blau escapava fins l’infinit. Jo volia seguir-lo. Sempre escapo d’alguna cosa i

Molt de tant en tant em recordo que allà dalt, després de moltíssimes escales, tenim un terrat preciós que fins i tot fa goig els dies que no són diumenge.