no cediu al sacrifici El món de la moda és circular i reinventa tendències d’anys enrere per portar-les de nou a les passarel·les. Aquesta temporada tornen els foscos anys 90 i 2000, època que contrasta amb la revolució acolorida que just abans s’havia donat als vuitanta. Es van substituir els cossos
com ser normal -Mama, creus que si em fico dins d'una llibreria arribaré a ser normal? Cada dia la mateixa pregunta. Els companys de classe ja feia temps que havien après a llegir i, ara, en perfeccionaven les seves habilitats. A ella sempre li havia costat un munt i no havia aconseguit encara
guapa Portava el fred enganxat a la pell encara que havia intentat apartar-lo maltractant-se les mans al cutre-calefactor de casa. S’havia calçat uns mitjons gruixuts i, decidida, havia sortit a trobar-se. Recordava haver-se refugiat fort entre les pàgines dels llibres i, ara, els cercava desesperadament. Tenien el poder de fer-la
'acude por crisis de angustia' Se m’havien paralitzat tots els músculs del cos i havia desaprès el llenguatge. Les llàgrimes, descontrolades, baixaven galtes avall i s’ajuntaven amb un líquid fastigós que supurava de la cavitat nasal. La imatge era molt desagradable i no em naixia ni l’impuls de poder-la mitigar. Ajuntava braços
per què escric Encara dubto de com dirigir-me a vosaltres. M'agrada escriure, m'agrada molt. Estic descobrint la meva necessitat de drenar-me a paraules i això alimenta les ganes de voler-ne aprendre més. Ho faig tan bé com puc, intentant traduir el batibull de pensaments que m'envaeixen i amb la missió d'apropar-vos a la
crisi creativa L’artista necessita buidar-se però, a vegades, hi ha etapes que no té ni idea de com. Amb bona companyia i una copa tranquil·la de vi, hem posat el tema sobre la taula i m’he adonat que jo també he caigut en aquest sot.
des de la impotència i la frustració El dia Mundial de la Salut Mental ha estat l’empenteta per posar de manifest la meva preocupació