escrits

Veig una aranya enfilant-se per la paret.

un ¿poema?

El món de la moda és circular i reinventa tendències d’anys enrere per portar-les de nou a les passarel·les. Aquesta temporada tornen els foscos anys 90 i 2000, època que contrasta amb la revolució acolorida que just abans s’havia donat als vuitanta. Es van substituir els cossos

-Mama, creus que si em fico dins d'una llibreria arribaré a ser normal? Cada dia la mateixa pregunta. Els companys de classe ja feia temps que havien après a llegir i, ara, en perfeccionaven les seves habilitats. A ella sempre li havia costat un munt i no havia aconseguit encara

Portava el fred enganxat a la pell encara que havia intentat apartar-lo maltractant-se les mans al cutre-calefactor de casa. S’havia calçat uns mitjons gruixuts i, decidida, havia sortit a trobar-se. Recordava haver-se refugiat fort entre les pàgines dels llibres i, ara, els cercava desesperadament. Tenien el poder de fer-la

Se m’havien paralitzat tots els músculs del cos i havia desaprès el llenguatge. Les llàgrimes, descontrolades, baixaven galtes avall i s’ajuntaven amb un líquid fastigós que supurava de la cavitat nasal. La imatge era molt desagradable i no em naixia ni l’impuls de poder-la mitigar. Ajuntava braços

Encara dubto de com dirigir-me a vosaltres. M'agrada escriure, m'agrada molt. Estic descobrint la meva necessitat de drenar-me a paraules i això alimenta les ganes de voler-ne aprendre més. Ho faig tan bé com puc, intentant traduir el batibull de pensaments que m'envaeixen i amb la missió d'apropar-vos a la

L’edat és indiferent: la mirada és la mateixa o, si més no, molt similar

L’artista necessita buidar-se però, a vegades, hi ha etapes que no té ni idea de com. Amb bona companyia i una copa tranquil·la de vi, hem posat el tema sobre la taula i m’he adonat que jo també he caigut en aquest sot.

El dia Mundial de la Salut Mental ha estat l’empenteta per posar de manifest la meva preocupació