Habitatge assequible, un repte pendent
El lloguer ha augmentat un 88% en l’última dècada a Barcelona
El 35,9% dels arrendataris destinen més del 40% dels ingressos al pagament mensual
Agnés Andreu, Paula Valls
Barcelona
La situació de l’habitatge a Espanya, i especialment a Catalunya, s'ha convertit en un tema que preocupa la majoria dels ciutadans. Els preus de compra i lloguer són molt elevats i la poca oferta que hi ha en zones urbanes d'alta demanda fa que el preu encara augmenti més. Segons la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona, el preu mitjà del lloguer a la ciutat es va incrementar un 10,67% l'any 2023 respecte a l'any anterior. Si es compara amb els darrers deu anys, l’increment del lloguer a Barcelona ha estat d’un 88%. Les causes principals d’aquest fenomen són el desequilibri entre oferta i demanda i l'increment dels contractes de lloguer turístic.
Renunciar a estudiar a la ciutat “perquè el preu de les habitacions és caríssim”
Els ciutadans de Barcelona entrevistats per aquest reportatge coincideixen que el preu de l’habitatge és excessiu i que s’ha arribat a límits insostenibles. En paraules de la Henar Santana, estudiant de Canàries que viu de lloguer a Barcelona, “Els estudiants que no treballen han de demanar ajuda als pares o buscar una feina de cap de setmana, i només amb això no poden pagar el lloguer d'un pis sencer”. Afegeix que va estar a punt de renunciar a estudiar a la ciutat “perquè el preu de les habitacions és caríssim”. Els preus de les residències universitàries, lluny de ser una alternativa assequible, suposen un repte similar.
Els joves, específicament els estudiants, els més afectats
A Espanya el 35,9% de les persones que viuen de lloguer destinen més del 40% dels seus ingressos mensuals al pagament de l’habitatge, deu punts per sobre de la mitjana de la Unió Europea. Aquesta elevada despesa en el lloguer retarda l’edat d’emancipació que a Espanya arriba als 30,3 anys mentre que la mitjana europea és de 26,4. Felipe García, propietari d’un bar al centre de Barcelona i també d’un pis, afirma que la situació és especialment complicada pels estudiants que han de treballar per finançar els estudis i l’habitatge i han d’afrontar llargues distàncies perquè viuen a la perifèria per pagar menys.
Respostes del govern: ajuts i reformes estructurals
El govern espanyol ha posat en marxa iniciatives com el Pla Estatal per a l’Accés a l’Habitatge 2022-2025 per facilitar l’accés a l’habitatge, especialment als col·lectius més vulnerables - les víctimes de violència de gènere, persones desnonades i persones sense llar. Entre les mesures, destaca el Bo Lloguer Jove, una ajuda mensual de 250 euros per a joves de fins a 35 anys amb ingressos limitats. Santana, possible beneficiària d’aquesta mesura, es mostra escèptica: “Hi ha moltes beques per a joves per viure en pisos i residències que se suposa que són més barates, però no solucionen res”.
“S’hauria de regular des del govern: per metre quadrat i segons la zona”
També s'han impulsat programes per construir i rehabilitar habitatges socials i assequibles, destinats al lloguer i la compra. En referència a aquestes accions, Antònia Llagustera, propietària i jubilada, suggereix que “caldria fer més habitatges assequibles i, després, hi ha moltes finques deshabitades que es podrien arreglar perquè la gent hi visqui”. Afegeix que “cal un esforç per part dels ajuntaments, sobretot perquè els preus siguin assequibles.” Felipe García, es mostra escèptic respecte a aquestes mesures i considera que “s’hauria de regular des del govern: per metre quadrat i segons la zona”.
“Als estudiants podrien oferir-los uns altres preus”
Solucions a llarg termini per a un problema urgent
Tot i que algunes de les mesures ja estan en marxa, com el Bo Lloguer Jove, la major part d’aquestes accions es desplegarà progressivament durant els pròxims anys. Les reformes estructurals, com l’augment del parc públic d’habitatge o la cessió de propietats de la SAREB (Sociedad de Gestión de Activos Procedentes de la Reestructuración Bancaria), requeriran temps per tenir un impacte tangible i posar a disposició de la població un nombre suficient d’habitatges assequibles. “Els propietaris posen uns preus de lloguer molt alts respecte al que realment els costa i als estudiants podrien oferir-los uns altres preus”, lamenta Henar. La implementació gradual d’aquestes polítiques deixa molts ciutadans en una situació d’incertesa, sense solucions immediates a un problema tan essencial com el de l’habitatge.
