les coses que odies
El cafè massa calent. El cafè fred. Aquella mica de sol que s’escola per la persiana i se’t fica a l’ull per recordar-te que ha aconseguit entrar. La tinta escampada del Pilot que no saps per què segueixes usant coneixent-ne la condemna. Les ungles llargues. Tallar-te o, pitjor, llimar-te les ungles. La punxada de ficar, tocar i agafar amb les ungles massa curtes. Els llibres que s’escorren abans d’explicar-se. Els llibres enrevessats i exageradament pesats que no pots fer cabre a la ronyonera. La responsabilitat d’estrenar alguna cosa. La caducitat de les coses quan es fan velles. Que el punt entre gastar-se i desaparèixer sigui pràcticament inexistent. Arribar puntual. Arribar tard. Arribar i haver d’esperar massa. Arribar i no tenir temps per ordenar quina versió de tu mostres avui. La demanda d’estar, ser i haver de respondre. El teu cap. El teu cap massa estona. Que no t’alliberin i, sobretot, que et recuperin a mitges minimitzant l’escalada de tornar a començar.
Que et diguin que no t’assembles a ningú. Que et diguin que ets igual que la mare, el pare, la tieta o l’àvia. Que et comparin, però que no ho facin quan les coses et vagin millor que a _________. Que t'exhibeixin com una gran obra, però, quan t'atreveixis a demanar, no et vulguin exposar. Que et retinguin i que sortir fins a consumir-te a tu mateixa sigui la teva revolta.
Tu, sempre tan petita, odies sentir-te protagonista i t'esforces per no malmetre ni l'aire que respires. Odies com et sona el llenguatge i el cancel·les emmudint i subscrivint-te obligatòriament en el que diuen els altres. Odies l'esforç d'excusar-te amb la mirada per evitar paraules que tampoc saps com articular. Odies fraccionar, calcular, arbitrar, projectar i estudiar cada possibilitat. Odies l’abisme que es doblega, es dilata i et mareja quan intentes apostar per tu. Odies creure't ser alguna cosa. Reclamaries afecte, penses, però, no podries sobreviure'l.
Odies les teves cuixes. Les teves cuixes exposades. Odies les teves cuixes exposades i engrapades pel tacte d'algú que creies conèixer. La conseqüència. Odies la faldilla arrugada.
Odies el cafè fred. Odies no fer-lo. Odies despertar-te en algun lloc on no has estat abans. Odies no saber per què, però que ara ets aquí i hauràs d’endevinar on és la sortida. Odies que et facin mal. Odies que no te’n facin. Odies haver de donar explicacions i odies que ningú te les demani. Odies plorar poc i odies plorar tant. Odies no saber quan caurà l'última llàgrima. Odies patir. Però el que més odies és que, a vegades, ja no pots ni fer-ho.