“Si fallàvem, fallava l’alcalde”
El cap de la Policia Local de Manlleu, Moisès Gimeno, destaca que el més difícil va ser que els polítics confiessin en el projecte
Proximitat, prevenció i investigació per revertir la inseguretat
Moisès Gimeno, cap de la Policia Local de Manlleu ara fa dos anys, es mou incansable per les dependències de la comissaria. Els seus companys el descriuen com a incansable i això és perquè, a banda d’assumir al peu de la lletra seves responsabilitats, fa propostes constants de millora. Una d’aquestes va ser la incorporació d’eines com el Grup de Reforç i d’Emergències i Proximitat (GREIP), l’applicació M7 i, recentment, la Unitat de Mediació i Resolució de Conflictes (UMIRC).
Com es combina la vida professional i personal?
Amb el temps t’acostumes. El que costa més és que ho faci la família. Jo fa 30 anys que soc policia, dels quals 22 com a cap. Quan ets un policia normal, acabes el teu torn i ja no tens responsabilitats. Com a cap tens disponibilitat total. Jo no tinc horaris fixos, sempre penso en la feina. Sempre poden sortir bolets que s’han de resoldre al moment.
La plantilla de la Policia Local de Manlleu és relativament jove. Com afecta la manca d’experiència al funcionament del cos?
Necessites gent jove que estigui forta, però l’experiència de vida també és fonamental perquè ajuda a tenir empatia, prendre decisions equilibrades i controlar-nos en situacions crítiques. Els joves actuen de manera impulsiva. Per equilibrar-ho, hem implementat el projecte Mentoring, on agents veterans guien els nous perquè entenguin l’organització i com han de treballar abans de sortir al carrer.
Quins delictes us preocupen més?
Els robatoris amb violència i intimidació, encara que no n’hi hagi molts. Pel que fa als ciberdelictes, la situació és més complexa. Et poden estafar des de Tailàndia o Brasil, i això complica molt la investigació i necessitem més competències. El delicte que s’està cometent aquí, també està tipificat com a tal al país des d’on es comet? Se solen resoldre quan afecten molta gent i s’hi destinen mitjans tècnics que no estan a l’abast d’una policia petita.
Creus que caldria fer més accions per sensibilitzar la ciutadania sobre aquests delictes?
Fem accions informatives, però hauríem de fer-ne més. El problema és que els ciberdelictes no generen percepció d’inseguretat. És una experiència molt personal i no té tanta visibilitat.
La percepció d’inseguretat a Manlleu continua elevada. Per què creus que passa?
Per les xarxes socials. Les dades de delinqüència no han canviat gaire, però que tothom ho comparteixi, augmenta la sensació d’inseguretat. He entès que l’única manera de comunicar és a través d’un canal unidireccional com l’M7, on llenço el que m’interessa.
Com funciona l’M7?
És una aplicació de comunicació directa entre la policia i la ciutadania. Ens permet gestionar alertes i seguiments de manera àgil i evitar la difusió incontrolada d’informació. Si algú detecta un habitatge en risc d’ocupació, pot informar-nos al moment. També tenim funcions com el botó lila, que activa un seguiment GPS en casos d’emergència. Fa poc estàvem a unes dues mil o tres mil descàrregues.
Amb eines com aquesta i la creació del Grup de Reforç i d’Emergències i Proximitat (GREIP) us heu convertit en un model de referència.
El més difícil va ser que els polítics confiessin en el projecte. La situació en què vam proposar-ho era a un any de les eleccions i era una aposta arriscada perquè, si fallàvem, fallava l’alcalde. Penso que la percepció d’inseguretat s’ha reduït.
El mapa delinqüencial no té res a veure…
Darrere hi ha un model que és com treballem. Té un nom: la policia de proximitat estratègica, ho va inventar Miquel Capell a La policia local de Catalunya. Es tracta d’adaptar el cos a les necessitats de la població i, nosaltres, ens basem en diferents pilars que combinen proximitat, prevenció i investigació. Fa poc hi hem inclòs la Unitat de Mediació i Resolució de Conflictes (UMIRC).
La multireincidència us afecta?
El problema és que se’ns escapa de les mans. És un tema judicial. Nosaltres hem detingut la mateixa persona durant tres setmanes seguides, dia sí – dia no, i no ha entrat a presó. La justícia no és prou contundent.
Reptes de futur?
Consolidar el model actual. Hem aconseguit avanços importants, però encara queda feina per assolir una percepció de seguretat òptima entre la ciutadania.
paula valls