des de la impotència i la frustració
El dia Mundial de la Salut Mental ha estat l’empenteta per posar de manifest la meva preocupació
Aquests últims mesos s’ha parlat molt dels efectes de la pandèmia en diferents àmbits i, sobretot, s’ha focalitzat la mirada en la salut de les persones. A cada noticiari rebem dades actualitzades de l’evolució de la Covid-19 i contínuament estem estudiant les repercussions que aquesta està tenint. La pandèmia ha despertat una enorme preocupació per la salut mental, però la realitat és que tardarem anys a avaluar-ne les conseqüències. Aquesta crisi no ha fet res més que mostrar la punta de l’iceberg d’un mal que fa temps que està latent.
En una informe que ha presentat recentment Unicef, es calcula que un 13% dels joves de 10 a 19 anys d’arreu del món pateixen un trastorn mental diagnosticat. Cada any moren 45.800 adolescents per suïcidi, fent que aquesta sigui la cinquena causa de mort més freqüent entre els joves de 10 a 19 anys. Les dades són espantoses i van a la inversa de la despesa governamental dedicada a pal·liar el problema: aquesta, representa un 2,1%.
La inversió no és l’única solució per promoure una bona salut mental. Necessitem trencar el silenci dels estigmes que l’envolten. Hem d’entendre que parlar de salut mental significa cuidar-se i vetllar pel nostre benestar. Prou d’associar-ho amb quelcom negatiu. Si no podem parlar del tema, la nostra capacitat per abordar-lo és pràcticament nul·la. El malestar psicològic forma part de l’experiència humana i no l’hem de reprimir ni ocultar. Gaudir d’una bona salut mental és un dret bàsic i és la base per assegurar una humanitat més sana: vol dir cultivar la capacitat de sentir, establir relacions sanes, pensar, aprendre i comunicar-se amb el món.
Avui és el dia Mundial de la Salut Mental i aquesta ha estat l’empenteta que m’ha fet posar de manifest la meva preocupació. M’agradaria acabar amb l’estigmatització i la discriminació cap a totes les persones que pateixen un trastorn mental. Necessitem més eines i recursos per cultivar una educació basada en l’autoconeixement i les cures. Cal acabar amb una societat emocionalment analfabeta. Hem de continuar amb la investigació i hem de reforçar el sistema sanitari per donar resposta a tothom qui ho necessiti. Cal ampliar la conversa sobre la salut mental i hem de vetllar per consolidar unes bases que la garanteixin. Hem d’aprendre a cuidar-nos i hem d’entendre que demanar ajuda és una fortalesa, no una debilitat.