escrits sense casa

paula valls

faig música, llegeixo molt i escric coses

📍 Barcelona https://paulavalls.com/

“Una meravellosa mentida”

Xavier Boada fa balanç d’El Papa, l’última producció pròpia del Teatre Akadèmia on interpreta al futur Papa Francesc. Xavier Boada és, juntament amb Lluís Soler, un dels protagonistes de l’última producció pròpia del Teatre Akadèmia de Barcelona, El Papa. L’obra, escrita pel dramaturg neozelandès Anthony McCarten,

“Van venir els enginyers a dir-nos que ens cardarien la teulada”

Ens hem afanyat a sortir de casa perquè el canvi d’hora ha avançat el compte enrere i hi ha una estona de cotxe fins a arribar al pantà de Sau. Volíem comprovar el que ara ocupa els habitants de la Catalunya central, l’estat de l'embassament. Ens

📖 El fanalet de McCullers

Carson McCullers és una d'aquelles autores que ha hagut d'esperar-se perquè pogués llegir-la. Molts m'heu parlat d'ella, però les novetats editorials han anat passant per davant amb el ridícul argument de "ja tindràs temps dels clàssics". Si vosaltres també esteu

📖 Lisa Taddeo

Els llibres incòmodes sempre m’han cridat l’atenció. M’agrada que hi hagi algú capaç de plas- mar allò que tots sentim i que ens costa reconèixer —per vergonya o simplement per un buit a l’hora de posar-hi nom. Els humans som animals amb impulsos incon-

la no-existència

Coixeja, però ho ha incorporat amb tanta naturalitat que gairebé ni es percep quan camina. La mare era una dona atrevida i va insistir-li a avançar sempre amb actitud. S'ho aplica en la mesura del que pot perquè no pot alçar-se damunt d'uns talons com ho

«Hi ha gent amb trastorns mentals no diagnosticats per falta de recursos»

La covid-19 ha generat una forta preocupació per l’augment dels trastorns mentals en joves i adolescents. Rocío Rosés és la directora de l’hospital de dia Infanto-Juvenil de l’Hospital Universitari del Sagrat Cor de Barcelona. Conversem amb ella sobre el perquè d’aquest mal i com podem revertir-lo.

'acude por crisis de angustia'

Se m’havien paralitzat tots els músculs del cos i havia desaprès el llenguatge. Les llàgrimes, descontrolades, baixaven galtes avall i s’ajuntaven amb un líquid fastigós que supurava de la cavitat nasal. La imatge era molt desagradable i no em naixia ni l’impuls de poder-la mitigar. Ajuntava braços

per què escric

Encara dubto de com dirigir-me a vosaltres. M'agrada escriure, m'agrada molt. Estic descobrint la meva necessitat de drenar-me a paraules i això alimenta les ganes de voler-ne aprendre més. Ho faig tan bé com puc, intentant traduir el batibull de pensaments que m'envaeixen i

gairebé la mateixa persona

L’edat és indiferent: la mirada és la mateixa o, si més no, molt similar La tieta sempre ha estat la tieta: la meva mateixa sang, cognom i mare. No sempre ha viscut sota el mateix sostre, però jo sempre l’he anat a veure en el mateix carrer. Sempre

crisi creativa

L’artista necessita buidar-se però, a vegades, hi ha etapes que no té ni idea de com. Amb bona companyia i una copa tranquil·la de vi, hem posat el tema sobre la taula i m’he adonat que jo també he caigut en aquest sot. Alguns tenim la necessitat