Se m’havien paralitzat tots els músculs del cos i havia desaprès el llenguatge. Les llàgrimes, descontrolades, baixaven galtes avall i s’ajuntaven amb un líquid fastigós que supurava de la cavitat nasal. La imatge era molt desagradable i no em naixia ni l’impuls de poder-la mitigar. Ajuntava braços

Encara dubto de com dirigir-me a vosaltres. M'agrada escriure, m'agrada molt. Estic descobrint la meva necessitat de drenar-me a paraules i això alimenta les ganes de voler-ne aprendre més. Ho faig tan bé com puc, intentant traduir el batibull de pensaments que m'envaeixen i

L’edat és indiferent: la mirada és la mateixa o, si més no, molt similar La tieta sempre ha estat la tieta: la meva mateixa sang, cognom i mare. No sempre ha viscut sota el mateix sostre, però jo sempre l’he anat a veure en el mateix carrer. Sempre

L’artista necessita buidar-se però, a vegades, hi ha etapes que no té ni idea de com. Amb bona companyia i una copa tranquil·la de vi, hem posat el tema sobre la taula i m’he adonat que jo també he caigut en aquest sot. Alguns tenim la necessitat

El dia Mundial de la Salut Mental ha estat l’empenteta per posar de manifest la meva preocupació Aquests últims mesos s’ha parlat molt dels efectes de la pandèmia en diferents àmbits i, sobretot, s’ha focalitzat la mirada en la salut de les persones. A cada noticiari rebem