escrits sense casa (Page 6)

escrits sense casa

More issues

📖 Lisa Taddeo

Els llibres incòmodes sempre m’han cridat l’atenció. M’agrada que hi hagi algú capaç de plas- mar allò que tots sentim i que ens costa reconèixer —per vergonya o simplement per un buit a l’hora de posar-hi nom. Els humans som animals amb impulsos incon-

la no-existència

Coixeja, però ho ha incorporat amb tanta naturalitat que gairebé ni es percep quan camina. La mare era una dona atrevida i va insistir-li a avançar sempre amb actitud. S'ho aplica en la mesura del que pot perquè no pot alçar-se damunt d'uns talons com ho

«Hi ha gent amb trastorns mentals no diagnosticats per falta de recursos»

La covid-19 ha generat una forta preocupació per l’augment dels trastorns mentals en joves i adolescents. Rocío Rosés és la directora de l’hospital de dia Infanto-Juvenil de l’Hospital Universitari del Sagrat Cor de Barcelona. Conversem amb ella sobre el perquè d’aquest mal i com podem revertir-lo.

'acude por crisis de angustia'

Se m’havien paralitzat tots els músculs del cos i havia desaprès el llenguatge. Les llàgrimes, descontrolades, baixaven galtes avall i s’ajuntaven amb un líquid fastigós que supurava de la cavitat nasal. La imatge era molt desagradable i no em naixia ni l’impuls de poder-la mitigar. Ajuntava braços

per què escric

Encara dubto de com dirigir-me a vosaltres. M'agrada escriure, m'agrada molt. Estic descobrint la meva necessitat de drenar-me a paraules i això alimenta les ganes de voler-ne aprendre més. Ho faig tan bé com puc, intentant traduir el batibull de pensaments que m'envaeixen i

gairebé la mateixa persona

L’edat és indiferent: la mirada és la mateixa o, si més no, molt similar La tieta sempre ha estat la tieta: la meva mateixa sang, cognom i mare. No sempre ha viscut sota el mateix sostre, però jo sempre l’he anat a veure en el mateix carrer. Sempre

crisi creativa

L’artista necessita buidar-se però, a vegades, hi ha etapes que no té ni idea de com. Amb bona companyia i una copa tranquil·la de vi, hem posat el tema sobre la taula i m’he adonat que jo també he caigut en aquest sot. Alguns tenim la necessitat

des de la impotència i la frustració

El dia Mundial de la Salut Mental ha estat l’empenteta per posar de manifest la meva preocupació Aquests últims mesos s’ha parlat molt dels efectes de la pandèmia en diferents àmbits i, sobretot, s’ha focalitzat la mirada en la salut de les persones. A cada noticiari rebem

crònica del dia que vam decidir arrencar el gel de la nevera

No estem soles. Fa just un any ens vam atrevir a batejar el fantasma que conviu amb nosaltres. Ens comuniquem a través de pampallugues amb el llum de campana de sobre la taula de la cuina. Es queixa quan no li agrada el tema de conversa i podem interpretar què

«Fa més mal no saber un diagnòstic dolent que saber-lo»

Marta Argilés acompanya els últims dies de vida de persones en estat terminal perquè puguin morir en pau. Va estudiar primer logopèdia i després, psicologia, i és des d'aquesta perspectiva que forma part del programa d'Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades de "la Caixa&